El tema que ens
ocupa avui són les famoses competències que tant hem sentit parlar, i clar, si
volíem allunyar-nos de l’escola tradicional com hem estat parlant, calia un
canvi fonamental en les bases de l’ensenyament: el què s’ensenya (el
coneixements), el com s’ensenya (les metodologies i estratègies d’aula) i el
per què s’ensenya (el fi de l’educació). Per donar resposta a les necessitats
d’una societat complexa i en constant canvi, ja que el model tradicional basat
en la transmissió verbal i la reproducció literal en exàmens no dóna resposta a
les noves exigències dels nous perfils d’alumnat, neixen les competències
bàsiques per redissenyar l’educació. Segons Zabala & Arnau, les
competències són “allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als
problemes amb els quals s’enfronta al llarg de la vida. Una intervenció eficaç
en els diversos àmbits de la vida mitjançant accions en els quals es
mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada, components actitudinals,
procedimentals i conceptuals”. (2007: 43-44).
Això de formar
persones per a fer front als problemes de la vida és el que més m’ha mogut.
Doncs pensar que la finalitat de l’escola i l’institut és arribar a la
universitat ja no té cabuda en aquest context, per què l’educació ha de tenir
la funció de formar persones en competències per a fer front als reptes de la
vida. Ara ve la meva pregunta del milió; com es fa això?
Tenir adquirida
una competència suposa adquirir un conjunt de recursos per saber, saber fer i saber ser.
En el següent
vídeo veiem que volen dir aquests tres conceptes de manera molt il·lustrativa.
Per aplicar les
competències, hem de canviar les metodologies i estratègies aplicades fins ara.
Esta demostrat que el nivell de retenció és mínim si només escoltem o llegim. Per
si feim, es a dir, participem en una classe activament seleccionant informació,
organitzant-la, interpretant-la i desenvolupem la capacitat de transferir el
coneixements a situacions i problemes de diferents contextos, l’objectiu d’aprendre
s’apropa més a la preparació per a la vida, es a dir, una formació integral per
a la vida. (Zabala, 2007)
Per treballar per competències
cal afavorir i facilitar algunes condicions de les variables que hi intervenen,
ja sigui en la gestió́ de l’aula o en la seqüenciació́ de les activitats, com
en la implicació́ de l’alumnat en l’avaluació́, en l’explicitació́ de les
activitats, en l’ús de varietat de recursos, en la gestió dels rols, etc
El gran repte és
per al professorat que hauria d’incorporar les competències en la practica
docent, dissenyant itineraris personals que facilitin la transició cap a un
mètode més competencial, de manera gradual i començant per reptes assumibles.
M'ha agradat molt el vídeo, aclareix molt mitjançant l'exemple del futbol el que són les competències. Estic d'acord amb tu que no té més cabuda que ensenyem perquè alguns alumnes vagin a la universitat, sinó perquè els alumnes tinguin més eines per enfrontar-se a la vida i el treball.
ResponderEliminarI per aprendre millor cal viure les coses, però em queda un dubte relacionat amb l'aprenentatge mitjançant competències i les TIC i m'ha sorgit mirant la teva foto. Ara amb les noves tecnologies que ens donen tantes possibilitats en educació, treball i oci. No estem fent als joves addictes als ordinadors i a les recreacions de la realitat en pantalles? Pot ser que l'escola hauria de deixar hores lectives i tasques en la qual les pantalles no estiguessin incloses?