Després d’unes llargues setmanes sense publicar, avui desempolso el blog
amb la primera entrada d’una nova assignatura del Màster, Complement d’Especialitat 2, que serà una continuació de Processos i Contextos.Comencem amb un concepte curiós que m’ha fet reflexionar sobre el meu ús de
les noves tecnologies en el dia a dia.
PLE (Personal Learning Environment ) traduït com l’entorn personal d’aprenentatge, és segons Linda Castañeda i Jordi Adell, “...el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell & Castañeda, 2013)
En altres paraules, són tots els recursos que
cada persona fa servir per aprendre mitjançant eines per crear, accedir i
compartir informació útil per a nosaltres o per als demés.Per a nosaltres, com a futurs docents, és
especialment interessant crear el nostre propi PLE i fer-ne una reflexió. Com
ja he comentat en altres posts, el paper de les noves tecnologies en la
docència no és simplement un recurs més, és una manera d’apropar-se a la
realitat del segle XXI en constant canvi, i nosaltres ens hem d’adaptar. Els
nostres alumnes són nadius digitals i com a tal manegen l’idioma de les noves tecnologies amb un domini espantós. Els
hi hem d’ensenyar i motivar en base a una de les competències bàsiques, aprendre a
aprendre, per a que siguin més autònoms i creatius en el seu propi
aprenentatge. Com ho fem? Fàcil, aplicant les TIC a les nostres metodologies,
que és el que es coneix com a Escuela 2.0.
Per això, primer els professors hauran de formar-se en tots els recursos tecnològics a l’abast que siguin d'utilitat per desenvolupar la seca feina. Una bona manera de començar per saber on som i què ja sabem és la realització d’un PLE.A continuació veureu el meu propi PLE:
Analitzant-ho, he detectat que les meves eines són més o menys obsoletes en el sentit que no li trec el suc a les infinites possibilitats que ofereix la xarxa. Sempre empro les mateixes per crear i accedir a la informació. Respecte al que jo comparteixo, aquest curs he conegut tres eines importants: Twitter, Google Drive i el Blog. Encara així, hi ha moltes més que m’agradaria aprendre i només he pres consciència d’aquest fet després d’haver creat el meu PLE. A més, veig que accedeixo a la informació més que crear-la o compartir-la. Hauria d'haver un equilibri perquè si tots fan com jo, no hi hauria suficient informació en xarxa per accedir.
PLE (Personal Learning Environment ) traduït com l’entorn personal d’aprenentatge, és segons Linda Castañeda i Jordi Adell, “...el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell & Castañeda, 2013)
Per això, primer els professors hauran de formar-se en tots els recursos tecnològics a l’abast que siguin d'utilitat per desenvolupar la seca feina. Una bona manera de començar per saber on som i què ja sabem és la realització d’un PLE.A continuació veureu el meu propi PLE:
Font: Imatge pròpia http://pixabay.com/p-315170/?no_redirect http://pixabay.com/p-148813/?no_redirect http://farm9.static.flickr.com/8306/7840532694_31920afa92.jpg |
Analitzant-ho, he detectat que les meves eines són més o menys obsoletes en el sentit que no li trec el suc a les infinites possibilitats que ofereix la xarxa. Sempre empro les mateixes per crear i accedir a la informació. Respecte al que jo comparteixo, aquest curs he conegut tres eines importants: Twitter, Google Drive i el Blog. Encara així, hi ha moltes més que m’agradaria aprendre i només he pres consciència d’aquest fet després d’haver creat el meu PLE. A més, veig que accedeixo a la informació més que crear-la o compartir-la. Hauria d'haver un equilibri perquè si tots fan com jo, no hi hauria suficient informació en xarxa per accedir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario