Final del Camí

https://flic.kr/p/hWSzoK

Aquest llarg camí del saber que m’he immers començà en el moment en que vaig decidir formar part del món de l’educació, i els interrogants no han parat de fluir en el meu cap. 
Totes aquestes reflexions han anat apareixent en aquest eportafoli, que no és més que un diari però del segle XXI. Ja no recordava la il·lusió que em feia escriure els meus pensaments! I es que de petita escrivia molt en els meus diaris infantils carregats de princeses, encara que la temàtica era d’un altre índole. 

En un principi aquesta tasca la percebia més com una carrega setmanal que no un procés d’aprenentatge a través de les reflexions. M’he adonat que és una altra manera d’aprendre: haver de llegir, documentar-me i raonar sobre un tema per després plasmar-lo amb les meves pròpies paraules, és un mètode efectiu d’aprendre. Des de el punt de vista del professor, també és molt interessant aquesta eina per poder avaluar de forma alternativa al tradicional examen. 

La meva visió de l’educació puc afirmar que sí ha canviat, i de quina manera. Jo vaig començar amb una visió molt pessimista atès la situació social i econòmica que hi ha a Espanya, tots sabem que l’educació pública no està en els seus millors moments. Però ara crec que el paper del professorat és imprescindible i gràcies a ells, sí es poden canviar les coses. Un professor que s’implica, que li agrada el que fa, que motiva, que aplica noves metodologies, que empra les TIC i que orienta als alumnes, pot marcar la diferència entre un alumne feliç i disposat a aprendre a un que no. Jo vull ser aquest tipus de professor, el que sàpiga enganxar i que quan surtin els alumnes de classe, encara se’n recorden del que hem parlat . 

Aquest camí del saber no el veuré complet fins que no faci les pràctiques a un centre educatiu. Però fins ara he après que existeixen metodologies alternatives a les tradicionals que jo he viscut, fora de la memorització i reproducció sistemàtica; ara s'apren per competències, hi ha més eines a part del llibre que faran les nostres classes més dinàmiques i significatives, la importància d’una avaluació amb sentit ja que esta també ensenya, que l’estat emocional tant del docent com del alumne afecta el rendiment i les maneres per poder treballar-lo, en definitiva, pressento una revolució educativa però lenta i silenciosa.

 La meva primera entrada de blog fa 3 mesos em preguntava quina és la finalitat de l’educació. Ara tinc clar que no és superar etapa tres etapa mitjançant exàmens, sinó que ha de servir per a preparar a la persona per a la vida. Es necessita tots els agents possible; docents, psicòlegs, centres educatius, la societat, la família... perquè com diu un proverbi Africà, per educar a un infant fa falta la tribu sencera. 

https://flic.kr/p/pEtA6t

Per acabar, incloc l'últim artefacte de l'assignatura. Es tracta d'un vídeo-resum que hem dissenyat les meves companyes Carme, Lina i jo per explicar cap a hon s'encamina l'educació des de el nostre humil punt de vista. 


 La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach

¡GRÀCIES!

Social Media: volguda o odiada?

En aquesta penúltima entrada vull expressar-me en referència a les xarxes socials per dissenyar i construir aquest blog, a més de les eines emprades cada setmana en l’assignatura Processos i Contextos del Màster per la Formació de Professorat. Per una banda, havíem de publicar una entrada de blog setmanal amb una foto feta a través d’Instagram, i per l’altra havíem de publicar dos tweets setmanals que facin referència al món de l’educació.

Quan vàrem rebre les instruccions el primer dia de classe, reconec que em va sorprendre el fet que una professora t’exigeixi obrir-te un compte de Twitter i que la participació tingués pes en l’avaluació final. Es més, no li trobava cap sentit. No sóc molt ciber-addicte, només tenia compte de Facebook, que mai la faig servir, i compte d’Instagram. Me vaig haver d’obrir un nou perfil a twitter, i malgrat el meu rebuig, em va agradar! Inclús m’agrada més que Facebook perquè ho trobo més seriós, més informatiu i menys personal. Així comença la meva aventura en les xarxes socials. He començat a seguir gent que em pareix interessant (no pas amics de l’institut o un que vaig conèixer una vegada a un curs i mai l’he vista més) i que parla sobre temes que allò m’apassionen: @epunset, @elsapunset @SirKenRobnison o inclús el gran cuiner @jaimeoliver.

A part d’això, l’etiqueta #edubateMA m’ha paregut un lloc perfecte per trobar informació molt útil i excitant sobre el fi comú que tenim tots els meus companys, l’educació.

Aquí va una selecció dels millors tweets (per jo):

 

 

Referent a l’instagram no em va costar tant entrendre el funcionament perquè ja tenia compte fa dos anys. Ha sigut molt divertit fer de reportera i pensar com plasmar la meva idea en una foto de cuita pròpia. He tingut dos ajudes excepcionals, els meus germans bessons, Lucia i David, que han fet de models i exclamaven: "publicar coses a Instagram conta com a nota?!"

Aquesta va ser la primera foto publicada a Instagram (i la meva favorita!)

Volia representar la dicotomia entre l’educació tradicional i l’educació moderna. Podeu trobar l'entrada aquí.  Eren les primeres classes al màster i és quan a l'assignatura de processos i contextos  ens començàren a explicar noves metodologies per l'ensenyança i per aplicar-les hauriem d'emprar les TIC. Justament és el que nosaltres hem estat fent amb tota aquesta participació activa en les xarxes socials. 

Per fi entenc la importància d’aquesta enfeinada: l’hem de conèixer nosaltres primer, saber manejar-la amb soltesa  per després poder aplicar-la en l’aula. Si no és per aquesta assignatura, mai se m’hi hagués ocorregut emprar Instagram per fer un treball per projectes, per exemple.  

Hem de tenir en compte abans d'emprar les xarxes socials que poden ser una eina perjudicial si no la sabem controlar. No donar massa informació privada, no penjar cada instant el que estem fent o seleccionar bé qui són els teus amics que poden accedir són pautes que haurien de seguir el professors i ensenyar-lis als alumnes. A continuació os mostraré un vídeo graciós sobre els perills de posar massa informació personal en la xara.

Puc concloure que a la fi m’està agradant això de les xarxes socials, ates que en un principi no m’agradava mica la idea. Només hem de tenir una mica de temps cada dia e imaginació i tot vendrà rodat.