Blogs & Webs

Ser autora d’un bloc sembla més difícil del que pareix. Mentre escric aquestes paraules, la mateixa paraula “autora” em dóna massa respecte com per a descriure el que jo faig . Però precisament aquesta és la màgia dels blocs i webs, qualsevol persona sense importar edat, sexe, estudis, nivell econòmic... pot crear-ne un a la xarxa; això sí, com hem après a l’anterior post, s’ha de protegir l’autoria d’aquesta creació. 

Al màster l’hem fet servir com a eina d’aprenentatge, com ho vàrem veure al meu PLE. Per llegir la meva aventura amb les xarxes socials i el procès de creació d’aquest bloc, llegir aquí.

Els blocs i les webs no serveixen només per ser autor però també consumidor. Les reflexions dels experts que escriuen blocs acadèmics poden ser igual d’útils que consultar una enciclopèdia, es a dir, conté informació veraç i més actualitzada encara. Però hem d’anar alerta amb tota la informació a l’abast i tenir un bon criteri per a seleccionar el que més ens interessa i el que sembla més verídic.

La selecció de blocs i webs que he triat ha sigut en base a la seva utilitat per una professora d’anglès en potencia com jo.  M’interessa les experiències d’altres professors per poder assolir noves perspectives i metodologies per aplicar a l’aula. A demés, també són un bon recull de recursos, sobre tot si no volem basar-nos només en el llibre de text sinó enriquir les nostres classes amb altres activitats. Per això he afegit un banc de projectesinterdisciplinaris o de webquest que segur em serà molt útil.

Si parlem de les TIC en educació, no ens poden oblidar d’incloure el bloc de Jordi Adell amb molt bons consells d’una forma clara i directa.

Font: imatge pròpia

Una mica més en paral·lel al món de l’educació, però molt relacionat, seria la web d’Eduard Punset,  que ofereix uns articles molt interessants, sobre tot en el camp de l’educació emocional que tant m’apassiona i tant ens queda per descobrir.

En quant al recull de enllaços específics de la meva àrea d’anglès, m’agrada molt anar a cercar informació a pàgines oficials del món anglòfon com BBC or British Council ja que donen molts de recursos per a professors d’anglès per a diferents nivells des de una perspectiva molt professional.

Ja hem parlat de les TIC en educació, però m’agradaria recalcar l’ús del bloc educacional. Té uns beneficis pel procés d’aprenentatge dels alumnes molt poderosos, a més que és molt simple d’emprar, un disseny elàstic, és gratuït i convida a la col·laboració. Sobre tot crea un vincle entre professor-alumne molt difícil d’establir d’altre manera. És com si la figura del professor s’apropés més i en conseqüència influeix en el seu rol com a guia i orientador no pas com a font única de la veritat absoluta.

Hem d’animar a altres professors a crear blocs educacionals i enterrar el mite que només els informàtics o els molts hàbils en tecnologia són capaços de crear un bloc. Com diu en el vídeo,  

“if you can type, you can blog”.

"Alguns drets reservats"

Tots estem acostumats a llegir el logo de coypright © que ens informa sobre la propietat del dret d’autor d’una obra publicada. A primera vista pareix lògic que una persona que escriu un llibre, per exemple, vol que se li reconegui com l’autor d’aquest i que no es pugui reproduir, ni compartir, ni fer cap us comercial. Doncs, què vol dir “alguns drets reservats?”

Una obra física és més fàcil de controlar la seva autoritat, però què passa amb la informació que es publica a diari en les xarxes? Sembla difícil de controlar la seva autoria... A partir d’aquesta necessitat neix la llicència Creative Common:

Creative Commons es una corporación sin ánimo de lucro basada en la idea de que algunas personas pueden no querer ejercer todos los derechos de propiedad intelectual que les permite la ley. Creemos que hay una demanda no satisfecha de un modo seguro que permita decir al mundo la frase ‘Algunos derechos reservados’ o incluso ‘Sin derechos reservados’

Sembla banal la línia que separa els termes tots, alguns o sense drets reservats, però aquest canvi substancial en la semàntica de la frase va molt més enllà.

Fins a la creació d’aquest blog, no m’havia plantejat què passa amb els artefactes que jo he creat una vegada publicats. Després d’aquesta sessió anomenada Open Education, concepte que fa referència a una educació accessible universalment, hem d’escollir un tipus de llicència per “protegir” la nostra creativitat.  Encara que a jo hem sembla irònic que algú vulgui restringir l’ús i reproducció total d’una obra que és publica a internet ja que precisament internet té un caràcter públic i accessible que té com a fi l’exposició davant del món de la teva obra. Però como totes les opinions són respectades, a continuació explicaré les raons de la selecció de la meva llicència.

De la mateixa manera que jo em nodreix de cents de recursos creats per altres persones, em pareix just que el que jo creï també es pugi compartir, però amb matisos.  Si es fa un ús del meu blog vull que hi hagi reconeixement, es a dir, que hi hagi la meva referència. Respectar l’autoria del que l’ha creat me pareix el mínim, jo sempre referencio el que no és cuita pròpia. A demés, permeto una modificació de la meva obra sempre que mantingui la mateixa llicència al ser divulgada. Per últim no permeto l’ús comercial  ni de la meva obra original ni de la obra derivada ja que no m’agrada la idea que algú s’estigui lucrant a costa meva.

Font: imatge pròpia

Doncs sí, és important establir unes normes a la teva obra però que aquestes no suposin un cadenat impossible de rompre. Precisament per això s’hauria de fomentar els open education resources com un mitjà d’accés d’informació educativa de manera global. Això suposa uns beneficis per als habitants d’aquesta planeta indiscutibles: un accés gratis, adaptable i de qualitat de recursos educatius per a tothom. Des del punt de vista d’un alumne de qualsevol país desenvolupat, sembla interessant però des del punt de vista d’un alumne amb molts pocs recursos econòmics, sembla la vida.

Aquest hauria de ser el repte, una educació llibre e universal. Ja ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans en l’article 26: 

Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental.  

Amb una visió de l'educació basada en la open education, aquest somni està cada vegada més a prop. 

Què és un PLE?

Després d’unes llargues setmanes sense publicar, avui desempolso el blog amb la primera entrada d’una nova assignatura del Màster, Complement d’Especialitat 2, que serà una continuació de Processos i Contextos.Comencem amb un concepte curiós que m’ha fet reflexionar sobre el meu ús de les noves tecnologies en el dia a dia.

PLE (Personal Learning Environment ) traduït com l’entorn personal d’aprenentatge, és segons Linda Castañeda i Jordi Adell, “...el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell & Castañeda, 2013)
En altres paraules, són tots els recursos que cada persona fa servir per aprendre mitjançant eines per crear, accedir i compartir informació útil per a nosaltres o per als demés.Per a nosaltres, com a futurs docents, és especialment interessant crear el nostre propi PLE i fer-ne una reflexió. Com ja he comentat en altres posts, el paper de les noves tecnologies en la docència no és simplement un recurs més, és una manera d’apropar-se a la realitat del segle XXI en constant canvi, i nosaltres ens hem d’adaptar. Els nostres alumnes són nadius digitals i com a tal manegen l’idioma de les noves tecnologies amb un domini espantós. Els hi hem d’ensenyar i motivar en base a una de les competències bàsiques, aprendre a aprendre, per a que siguin més autònoms i creatius en el seu propi aprenentatge. Com ho fem? Fàcil, aplicant les TIC a les nostres metodologies, que és el que es coneix com a Escuela 2.0.

Per això, primer els professors hauran de formar-se en tots els recursos tecnològics a l’abast que siguin d'utilitat per desenvolupar la seca feina. Una bona manera de començar per saber on som i què ja sabem és la realització d’un PLE.A continuació veureu el meu propi PLE: 

Font: Imatge pròpia
http://pixabay.com/p-315170/?no_redirect
http://pixabay.com/p-148813/?no_redirect
http://farm9.static.flickr.com/8306/7840532694_31920afa92.jpg

Analitzant-ho, he detectat que les meves eines són més o menys obsoletes en el sentit que no li trec el suc a les infinites possibilitats que ofereix la xarxa. Sempre empro les mateixes per crear i accedir a la informació. Respecte al que jo comparteixo, aquest curs he conegut tres eines importants: Twitter, Google Drive i el Blog. Encara així, hi ha moltes més que m’agradaria aprendre i només he pres consciència d’aquest fet després d’haver creat el meu PLE. A més, veig que accedeixo a la informació més que crear-la o compartir-la. Hauria d'haver un equilibri perquè si tots fan com jo, no hi hauria suficient informació en xarxa per accedir.

És una manera molts interessant de veure en perspectiva el camí que recorregeixes tots els dies en la xarxa i del rastre digital que geners, i el meu, és ben insignificant. Ja tinc un nou propòsit: ampliar el meu ventall de eines per fer el meu camí més llarg i profitós. 

Final del Camí

https://flic.kr/p/hWSzoK

Aquest llarg camí del saber que m’he immers començà en el moment en que vaig decidir formar part del món de l’educació, i els interrogants no han parat de fluir en el meu cap. 
Totes aquestes reflexions han anat apareixent en aquest eportafoli, que no és més que un diari però del segle XXI. Ja no recordava la il·lusió que em feia escriure els meus pensaments! I es que de petita escrivia molt en els meus diaris infantils carregats de princeses, encara que la temàtica era d’un altre índole. 

En un principi aquesta tasca la percebia més com una carrega setmanal que no un procés d’aprenentatge a través de les reflexions. M’he adonat que és una altra manera d’aprendre: haver de llegir, documentar-me i raonar sobre un tema per després plasmar-lo amb les meves pròpies paraules, és un mètode efectiu d’aprendre. Des de el punt de vista del professor, també és molt interessant aquesta eina per poder avaluar de forma alternativa al tradicional examen. 

La meva visió de l’educació puc afirmar que sí ha canviat, i de quina manera. Jo vaig començar amb una visió molt pessimista atès la situació social i econòmica que hi ha a Espanya, tots sabem que l’educació pública no està en els seus millors moments. Però ara crec que el paper del professorat és imprescindible i gràcies a ells, sí es poden canviar les coses. Un professor que s’implica, que li agrada el que fa, que motiva, que aplica noves metodologies, que empra les TIC i que orienta als alumnes, pot marcar la diferència entre un alumne feliç i disposat a aprendre a un que no. Jo vull ser aquest tipus de professor, el que sàpiga enganxar i que quan surtin els alumnes de classe, encara se’n recorden del que hem parlat . 

Aquest camí del saber no el veuré complet fins que no faci les pràctiques a un centre educatiu. Però fins ara he après que existeixen metodologies alternatives a les tradicionals que jo he viscut, fora de la memorització i reproducció sistemàtica; ara s'apren per competències, hi ha més eines a part del llibre que faran les nostres classes més dinàmiques i significatives, la importància d’una avaluació amb sentit ja que esta també ensenya, que l’estat emocional tant del docent com del alumne afecta el rendiment i les maneres per poder treballar-lo, en definitiva, pressento una revolució educativa però lenta i silenciosa.

 La meva primera entrada de blog fa 3 mesos em preguntava quina és la finalitat de l’educació. Ara tinc clar que no és superar etapa tres etapa mitjançant exàmens, sinó que ha de servir per a preparar a la persona per a la vida. Es necessita tots els agents possible; docents, psicòlegs, centres educatius, la societat, la família... perquè com diu un proverbi Africà, per educar a un infant fa falta la tribu sencera. 

https://flic.kr/p/pEtA6t

Per acabar, incloc l'últim artefacte de l'assignatura. Es tracta d'un vídeo-resum que hem dissenyat les meves companyes Carme, Lina i jo per explicar cap a hon s'encamina l'educació des de el nostre humil punt de vista. 


 La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach

¡GRÀCIES!

Social Media: volguda o odiada?

En aquesta penúltima entrada vull expressar-me en referència a les xarxes socials per dissenyar i construir aquest blog, a més de les eines emprades cada setmana en l’assignatura Processos i Contextos del Màster per la Formació de Professorat. Per una banda, havíem de publicar una entrada de blog setmanal amb una foto feta a través d’Instagram, i per l’altra havíem de publicar dos tweets setmanals que facin referència al món de l’educació.

Quan vàrem rebre les instruccions el primer dia de classe, reconec que em va sorprendre el fet que una professora t’exigeixi obrir-te un compte de Twitter i que la participació tingués pes en l’avaluació final. Es més, no li trobava cap sentit. No sóc molt ciber-addicte, només tenia compte de Facebook, que mai la faig servir, i compte d’Instagram. Me vaig haver d’obrir un nou perfil a twitter, i malgrat el meu rebuig, em va agradar! Inclús m’agrada més que Facebook perquè ho trobo més seriós, més informatiu i menys personal. Així comença la meva aventura en les xarxes socials. He començat a seguir gent que em pareix interessant (no pas amics de l’institut o un que vaig conèixer una vegada a un curs i mai l’he vista més) i que parla sobre temes que allò m’apassionen: @epunset, @elsapunset @SirKenRobnison o inclús el gran cuiner @jaimeoliver.

A part d’això, l’etiqueta #edubateMA m’ha paregut un lloc perfecte per trobar informació molt útil i excitant sobre el fi comú que tenim tots els meus companys, l’educació.

Aquí va una selecció dels millors tweets (per jo):

 

 

Referent a l’instagram no em va costar tant entrendre el funcionament perquè ja tenia compte fa dos anys. Ha sigut molt divertit fer de reportera i pensar com plasmar la meva idea en una foto de cuita pròpia. He tingut dos ajudes excepcionals, els meus germans bessons, Lucia i David, que han fet de models i exclamaven: "publicar coses a Instagram conta com a nota?!"

Aquesta va ser la primera foto publicada a Instagram (i la meva favorita!)

Volia representar la dicotomia entre l’educació tradicional i l’educació moderna. Podeu trobar l'entrada aquí.  Eren les primeres classes al màster i és quan a l'assignatura de processos i contextos  ens començàren a explicar noves metodologies per l'ensenyança i per aplicar-les hauriem d'emprar les TIC. Justament és el que nosaltres hem estat fent amb tota aquesta participació activa en les xarxes socials. 

Per fi entenc la importància d’aquesta enfeinada: l’hem de conèixer nosaltres primer, saber manejar-la amb soltesa  per després poder aplicar-la en l’aula. Si no és per aquesta assignatura, mai se m’hi hagués ocorregut emprar Instagram per fer un treball per projectes, per exemple.  

Hem de tenir en compte abans d'emprar les xarxes socials que poden ser una eina perjudicial si no la sabem controlar. No donar massa informació privada, no penjar cada instant el que estem fent o seleccionar bé qui són els teus amics que poden accedir són pautes que haurien de seguir el professors i ensenyar-lis als alumnes. A continuació os mostraré un vídeo graciós sobre els perills de posar massa informació personal en la xara.

Puc concloure que a la fi m’està agradant això de les xarxes socials, ates que en un principi no m’agradava mica la idea. Només hem de tenir una mica de temps cada dia e imaginació i tot vendrà rodat.