"Alguns drets reservats"

Tots estem acostumats a llegir el logo de coypright © que ens informa sobre la propietat del dret d’autor d’una obra publicada. A primera vista pareix lògic que una persona que escriu un llibre, per exemple, vol que se li reconegui com l’autor d’aquest i que no es pugui reproduir, ni compartir, ni fer cap us comercial. Doncs, què vol dir “alguns drets reservats?”

Una obra física és més fàcil de controlar la seva autoritat, però què passa amb la informació que es publica a diari en les xarxes? Sembla difícil de controlar la seva autoria... A partir d’aquesta necessitat neix la llicència Creative Common:

Creative Commons es una corporación sin ánimo de lucro basada en la idea de que algunas personas pueden no querer ejercer todos los derechos de propiedad intelectual que les permite la ley. Creemos que hay una demanda no satisfecha de un modo seguro que permita decir al mundo la frase ‘Algunos derechos reservados’ o incluso ‘Sin derechos reservados’

Sembla banal la línia que separa els termes tots, alguns o sense drets reservats, però aquest canvi substancial en la semàntica de la frase va molt més enllà.

Fins a la creació d’aquest blog, no m’havia plantejat què passa amb els artefactes que jo he creat una vegada publicats. Després d’aquesta sessió anomenada Open Education, concepte que fa referència a una educació accessible universalment, hem d’escollir un tipus de llicència per “protegir” la nostra creativitat.  Encara que a jo hem sembla irònic que algú vulgui restringir l’ús i reproducció total d’una obra que és publica a internet ja que precisament internet té un caràcter públic i accessible que té com a fi l’exposició davant del món de la teva obra. Però como totes les opinions són respectades, a continuació explicaré les raons de la selecció de la meva llicència.

De la mateixa manera que jo em nodreix de cents de recursos creats per altres persones, em pareix just que el que jo creï també es pugi compartir, però amb matisos.  Si es fa un ús del meu blog vull que hi hagi reconeixement, es a dir, que hi hagi la meva referència. Respectar l’autoria del que l’ha creat me pareix el mínim, jo sempre referencio el que no és cuita pròpia. A demés, permeto una modificació de la meva obra sempre que mantingui la mateixa llicència al ser divulgada. Per últim no permeto l’ús comercial  ni de la meva obra original ni de la obra derivada ja que no m’agrada la idea que algú s’estigui lucrant a costa meva.

Font: imatge pròpia

Doncs sí, és important establir unes normes a la teva obra però que aquestes no suposin un cadenat impossible de rompre. Precisament per això s’hauria de fomentar els open education resources com un mitjà d’accés d’informació educativa de manera global. Això suposa uns beneficis per als habitants d’aquesta planeta indiscutibles: un accés gratis, adaptable i de qualitat de recursos educatius per a tothom. Des del punt de vista d’un alumne de qualsevol país desenvolupat, sembla interessant però des del punt de vista d’un alumne amb molts pocs recursos econòmics, sembla la vida.

Aquest hauria de ser el repte, una educació llibre e universal. Ja ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans en l’article 26: 

Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental.  

Amb una visió de l'educació basada en la open education, aquest somni està cada vegada més a prop.