 |
| https://flic.kr/p/hWSzoK |
Aquest llarg camí del saber que m’he immers començà en el moment en que vaig decidir formar part del món de l’educació, i els interrogants no han parat de fluir en el meu cap.
Totes aquestes reflexions han anat apareixent en aquest eportafoli, que no és més que un diari però del segle XXI. Ja no recordava la il·lusió que em feia escriure els meus pensaments! I es que de petita escrivia molt en els meus diaris infantils carregats de princeses, encara que la temàtica era d’un altre índole.
En un principi aquesta tasca la percebia més com una carrega setmanal que no un procés d’aprenentatge a través de les reflexions. M’he adonat que és una altra manera d’aprendre: haver de llegir, documentar-me i raonar sobre un tema per després plasmar-lo amb les meves pròpies paraules, és un mètode efectiu d’aprendre. Des de el punt de vista del professor, també és molt interessant aquesta eina per poder avaluar de forma alternativa al tradicional examen.
La meva visió de l’educació puc afirmar que sí ha canviat, i de quina manera. Jo vaig començar amb una visió molt pessimista atès la situació social i econòmica que hi ha a Espanya, tots sabem que l’educació pública no està en els seus millors moments. Però ara crec que el paper del professorat és imprescindible i gràcies a ells, sí es poden canviar les coses. Un professor que s’implica, que li agrada el que fa, que motiva, que aplica noves metodologies, que empra les TIC i que orienta als alumnes, pot marcar la diferència entre un alumne feliç i disposat a aprendre a un que no. Jo vull ser aquest tipus de professor, el que sàpiga enganxar i que quan surtin els alumnes de classe, encara se’n recorden del que hem parlat .
Aquest camí del saber no el veuré complet fins que no faci les pràctiques a un centre educatiu. Però fins ara he après que existeixen metodologies alternatives a les tradicionals que jo he viscut, fora de la memorització i reproducció sistemàtica; ara s'apren per competències, hi ha més eines a part del llibre que faran les nostres classes més dinàmiques i significatives, la importància d’una avaluació amb sentit ja que esta també ensenya, que l’estat emocional tant del docent com del alumne afecta el rendiment i les maneres per poder treballar-lo, en definitiva, pressento una revolució educativa però lenta i silenciosa.
La meva primera entrada de blog fa 3 mesos em preguntava quina és la finalitat de l’educació. Ara tinc clar que no és superar etapa tres etapa mitjançant exàmens, sinó que ha de servir per a preparar a la persona per a la vida. Es necessita tots els agents possible; docents, psicòlegs, centres educatius, la societat, la família... perquè com diu un proverbi Africà, per educar a un infant fa falta la tribu sencera.
 |
| https://flic.kr/p/pEtA6t |
La Senda cap a l'Aprenentatge on PhotoPeach
¡GRÀCIES!
